Schurmetg civil e pumpiers prevegnan al seracass

4-12-2019. Tgei capeta cun beins culturals tier in incendi, in eveniment dalla natira ni schizun in conflict militar? En nies Cantun dat ei nundetg biars objects, publics e privats, che cuntegnan scazis da valeta nunremplazzabla. Spert sa in seracass metter en prighel tals objects, gie schizun destruir quels. Beins culturals ein lu per adina naven.

Ils davos onns ein ina equipa dil schurmetg civil sut l’egida da Claudio Cugnach e Simon Meier vidlunder da catalogisar ils beins culturals en nies Cantun. Cunquei ch’ei dat fetg biars objects, ein quels vegni parti en classas. Tier la classa A+, pia tier ils objects da fetg gronda impurtonza, appartegnan en Surselva la claustra da Mustér e la Cuort Ligia Grischa a Trun. Dapi biabein in onn ei ina gruppa da specialists vidlunder da catalogisar ils beins culturals en claustra e crear in manual per il seracass. Quei manual stat silsuenter a disposiziun al possessur, alla tgira da monuments, all’equipa per beins culturals dil schurmetg civil ed als pumpiers.

En connex cun in cuors da pumpiers dil cantun Turitg a Mustér ein era ils Pumpiers Sursassiala vegni cunfrontai 2016 culla problematica dils beins culturals. Sin fundament dallas experientschas fatgas ei vegniu creau in catalog da tut ils objects dalla Sursassiala che cuntegn ovras da valeta speciala, beinsavend che biars privats possedan plinavon era aunc objects da valeta ch’ein buc enconuschents allas organsiaziuns da salvament. Entras la collaboraziun cul schurmetg civil grischun ei lu sedau ordlunder ina planisaziun pli concreta. Aschia lavuran quellas duas organisaziuns maun en maun per scaffir in dispositiv da protecziun pils beins culturals en claustra a Mustér. La mesjamna vargada ha perquei giu liug in exercezi communabel denter la gruppa per la protecziun da beins culturals dil schurmetg civil ed il cader dils Pumpiers Sursassiala. Era Simon Berger, tgirader da monuments cantunal, ei staus involvaus egl exercezi ensemen cun pader Theo Theiler, responsabel per ils beins culturals dalla claustra. Els dus han assistiu il meinacziun dils pumpiers, mo lu era la gruppa da specialists dil schurmetg civil. Igl exercezi ei gartegiaus bein, ha denton era mussau la cumplexitad e l’impurtonta dad ina buna collaboraziun denter tuts pertuccai.

Il salvament da beins culturals ei fetg cumplexs. Ei in object periclitaus san ins forsa buca semplamein allontanar quel. Ein plirs objects periclitai, sco per exempel en ina baselgia, in museum, ich archiv ni ina biblioteca, daventa la procedura aunc pli heiclia. Tgei vegn spindrau igl emprem, co vegn quei fatg e co san ins insumma far quei ein damondas ch’ils experts ston decider avon ch’ils pumpiers entran el baghetg. El museum ein ils objects plinavon segirai specialmein encunter enguladetsch. Il pumpier sto pia saver co el vegn d’allontanar las ovras d’art, naturalmein senza donnegiar quellas ed era ver ils uaffens necessaris cun el. Ein ils objects lu inagada ord il prighel va la lavur pil schurmetg civil vinavon: inventarisar, fotografar, catalogisar, schubergiar e pachetar pils proxims pass. Cunquei che era las persunas dalla gruppa beins culturals ein buca experts d’art, drova ei en mintga cass il pareri dil specialist. Actualmein ei ils responsabels vidlunder da crear in dispositiv d’alarm per ch’ils pumpiers sappien clamar en agid las persunas dil fatg sche beins culturals ein en prighel sur ils canals usitai.

Sco Simon Berger di, ein rodund 38 baghetgs previ da catalogisar. Dasperas restan denton aunc bia dapli loghens che cuntegnan medemamein scazis. Cheu ein ils possessurs da tals dumandai che ston surprender l’iniziativa. Impurtont ei ch’ils pumpiers vegnien fatgs attents ad uras sin beins culturals, mo era che lezs fan ponderaziuns davart il salvament da quels, era sche beins materials han buc emprema prioritad tier in seracass.

Per la Claustra da Mustér vegn la lavur terminada el decuors da 2020. Silsuenter ein ils manuals necessaris avon maun e las organisaziuns pertuccadas san far diever da quel. Resta mo pli da tener l’entira documentaziun sil niev stan. Gliez vegn a succeder en in turnus regular.